un regal per l'orella

Fa uns dies que coincideixo amb Najwajean, potser estan en plena voragine de marketing, de vendre disc per les cadenes varies del nostre pais. Doncs la campanya no els està sortint malament perquè a mi ja m'han atrapat. La veritat és que ells, la seva música i la seva gestualitat fan que no passin desaparcebuts. Escolteu crime un parell de vegades i valoreu la riquesa de la simplicitat.

M'encanta que s'entengui la musica d'aquesta manera...

"Yo dormí entre cartones y qué!"

fotografia feta l'any 2006 al barri del Raval a Barcelona

¿Problemas con el alcohol?va preguntar el colaborador de 'El Programa de Ana Rosa' Miguel Ángel Nicolás ahir a la roda de premsa que va oferir la homenatjada actriu Terele Pavez.

"Yo no tengo problemas con el alcohol. Yo bebo o no bebo".

La setmana passada es van emetre a totes les cadenes unes imatges on es veia la actriu parlant amb un sense sostre i descansant en un caixer del centre de Madrid.

Pavez s'ha vist obligada a convocar als periodistes per donar explicacions. Si beu, si no beu, si xerra o no amb pobres del carrer, si cuida dels seus fills... què està passant?
Ha de donar explicacions qualsevol persona del que fa amb la seva vida? Perjudica d'alguna manera Terele Pavez al conjunt de la societat amb les seves activitats de carrer?

"Yo dormí entre cartones y qué!" Ara sembla que els mitjans es creuen amb el dret de fer valoracions ètiques de què està bé o malament, volen dibuixar la definició de la normalitat al seu gust.

Ui, no entrem en judicis humans perquè quants en sortirien escaldats!Compostures de merda.

Pobre Bob, no tan pobre Rita

20 minutos informa:

La compañía de los hermanos Bob y Harvey Weinstein, Miramax, se ha hecho con los derechos del libro No Woman No Cry: My Life with Bob Marley, escrito por la viuda de la estrella del reggae, Rita Marley, y planea producir una cinta sobre el legendario cantante jamaicano.

La película llegará poco antes que un documental de Scorsese

Según la publicación especializada Variety el proyecto, del que se desconoce quién será su director y actores principales, se encuentra en su fase inicial y se prevé que se estrene en EE.UU. a finales de 2009.

El libro fue publicado por la editorial Hyperion en 2004 y narra el tempestuoso matrimonio entre Bob y Rita Marley, que comenzó en 1966, sufrió varias rupturas, relaciones con terceras personas e incluso un intento de asesinato en 1976.
Pero también tuvieron cuatro hijos juntos, aunque Marley reconoció legalmente a diez de los otros 22 que se le atribuyen de diversas relaciones.

El célebre artista murió de cáncer a los 36 años en 1981, y en el libro, Rita Marley se defiende de las acusaciones sobre su mala gestión del imperio del cantante.
Lizzie Borden se encargará del guión y la propia Rita Marley será una de las productoras ejecutivas del filme.

"Trata de una chica que viene del ghetto y de un chico que procede de un área rural", dijo Rita Marley. "Trata de algo más que ser una súper estrella, es más que una historia, es una realidad".

La noticia se produce menos de un mes después de que se diera a conocer que el director Martin Scorsese tiene previsto rodar un documental sobre Marley que prevé estrenar el 6 de febrero de 2010, fecha en la que el cantante hubiera cumplido 65 años.

L'EsPriiin fiNal

Parlo amb el professor Colomines que és especialitzat en ciència política a la URL i la UAB just abans de les eleccions presidencials espanyoles del 9 de març.

I centrant-nos en els candidats espanyols, havent vist ja el debat, quina estratègia creus que han seguit cada un d’ells?

Zapatero sabia no podia perdre i Rajoy havia de guanyar. Zapatero es va limitar a defensar el que sap fer però crec que va pecar d’un excés de triomfalisme. Rajoy no va saber enganxar més gent de la que ja està convençuda. El PP s’ha equivocat amb l’estratègia, és massa tensada, l’electorat és molt tancat, molt atent als moviments del partit. Els populars busquen l’enfrontament i no acullen la gent indecisa, aquells que no saben que votar. Crec que aquest és l’inici del final de Rajoy com a candidat.

Les enquestes mostren un quasi empat entre els candidats amb una petita avantatge del socialista...

Zapatero sempre ha guanyat per poc, augmenta la diferència però no es distancia.

Què hauria de fer per aconseguit una posició mes segura?

Tenir un govern més potent. Només hi ha dos bons en el seu equip, els dos vicepresidents, Solbes i De la Vega. El govern és, en general, fluixet. Difícilment pots convèncer amb aquella gent que té. Crec que els socialistes es van posar dos objectius molt arriscats. El primer és ETA i el segon els estats d’autonomia amb l’estatut a Catalunya, que ja em vist com ha fracassat.

Quines esperances reals creus que té el partit popular de guanyar aquestes eleccions?

Poques, molt poques. Va darrera de les enquestes, vull dir que no està molt lluny dels socialistes però no te aliats, ningú vol pactar amb ells, si el PSOE mobilitza el seu electorat, guanya.

Molts catalans titllen a Zapatero de mentider, tenen raons?

Home, ha mentit moltes vegades. Sobretot amb el míting de l’estatut d’autonomia de fa 4 anys. Si dius una cosa i després en fas una altra tindràs poca credibilitat, és clar.

I aleshores quin dels candidats triaran els catalans?

Zapatero és un mal candidat però altre és pitjor. L’abstenció augmentarà. Crec que la gent no votarà ni el pitjor ni el dolent, es quedarà a casa.

Potser votaran partits nacionalistes catalans?

Si, i poden tenir la paella pel mànec. El vot de CIU, ERC o PNB poden ser decisius.

A què creus que ha jugat Zapatero aquests anys de govern?

Ha volgut quedar bé amb tothom. La gent que no és tonta sap que en política no es pot acontentar tothom, la política mai és a gust de tot el país i això Zapatero no ho ha entès. no sap dir que no.

Si no sortís elegit direm amb el temps que Zapatero va ser un mal o bon president?

Pensarem que ha sigut un bon president. Que ha mentit amb l’Estaut però amb l’altre hagués estat pitjor. Li ha estat fàcil perquè ho ha tingut tot a favor. Han estat uns anys de temprança econòmica, de progrés a occident i això l’ha afavorit. Els atemptats de 11 –M van fer que ell guanyés les eleccions d’aquell any perquè està clar que qui duia avantatge era el PP. Molta gent no socialista va votar ZP per evitar que guanyés PP. Es va trobar de sobte al govern sense haver tingut temps de preparar res seriós ni potent i amb l’alegria que el caracteritza. Faig un balanç, agradós perquè econòmicament ha anat bé, s’ha reduït l’atur, però està clar que no ha gestionat bé les relacions autonòmiques i el terrorisme.

Arriscant-nos, i fent una mica d’endevins, qui guanyarà ?

Zapatero, per molt poc, qui guanyi en escons guanyarà, a Espanya no passarà el que ha passat a Catalunya. Que CIU guanya i perd a la vegada. En un país normalitzat democràticament això no hauria de passar. Convergència ha guanyat, i està a l’oposició.

El podreu llegir esporadicament en articles de política al diari AVUI

AmY

La cerimònia d'entrega dels premis Grammy, la cinquantena edició, prometia pel duel entre Amy Winehouse i Kanye West. Al final, la gran guanyadora ha estat Amy Winehouse, que ha obtingut els cinc premis més importants: millor cançó i gravació de l'any per "Rehab", millor disc pop per "Back to Black", millor artista novell i millor artista pop. La cantant britànica, però, no ha pogut assistir a la cerimònia, ja que les autoritats nord-americanes no l'han deixat entrar al país per problemes amb el seu visat. Tanmateix, hi ha participat via satèl·lit, des de Londres.

sI aLGUNa vEz Fui...

Llàstima que ens sentim tan catalanetes, i no siguis capaç de dir-li a la teva filla Lucía. És un nom preciós....sens dubte, gràcies a Serrat.

dEIXAT DE LA MÀ DE dÉU

Ara ja fa massa dies que no escric res, se m'havia quasi oblidat que tenia un blog creat. No sé per què les obligacions de cada dia em fan no prestar atenció a les petites coses que formen la meva personalitat. Aquest dietari és un d'aquests detalls que em composen.
Divendres que ve Lucas Masciano tocarà amb Ariel Rot a la sala Bikini. suspito que valdrà la pena...

from burgos

Parece mentira. Nunca hubiera pensado que hoy escribiría en mi diario en castellano. me cuesta redactar con fluidez, usar palabras apropiadas y conjugar ciertos condicionales. hoy dejo el catalan para que uno de los lectores del blog entienda una entrada. Pedro es habitante de burgos i tambien mi vecino de verano. de vez en cuando regala morcillas de arroz a mis padres y suelta expresiones como bua! ( a mi me suena a merengue, pero no se lo digais!)
para ti saludos, animos i abrazos

ArT eÒLic

Un sol assassí marca cada pas que faig pel carrer de la ciutat. Aviat serà festes i ja es percep en les cares ganes de gresca. Massa pistes arreu com perquè algú no intueixi que alguna cosa es prepara.

Saltant mantes i esquivant venedors ambulants intento dibuixar la línia més curta del meu camí. Una noia allarga la mà i em fot davant dels nassos un descompte per un entrepà, l´altra patina amb una gorreta vermella fent enquestes pesades, a dos metres la creu roja vol una moneda a la guardiola i prop de la boca del metro una dona que mendica dóna de pit al crio sospitosament adormit.

Davant veig una jove descalça amb una diadema florejada que es mou a ritme d´una musica que no se sent. Hi a algú que no mira la jove descalça, potser està tip de veure-la i li sembla que ja no balla tant bé. Ell està massa enfeinat per perdre el temps en danses i romanços. Em sorprèn un rètol artesà : art eòlic. L´home empolsat de província té els cabells grisos de tant treballar. Faci fred o calor, com avui, ell fa nusos sense parar. Llueix una pell opaca i unes galtes bronzejades quasi negres. No se sap del cert si aquest color és resultat d´hores de sol o dies de gelades amb poc abric. No s´atura ni un instant, no li importa qui passi pel davant. Ell fa la seva feina. Ell fa nusos sobre el sortidor d´aire del metro. Ell fa nusos sense parar.

Per sobre la reixa rodolen rotlles de paper de wàter però ell no es preocupa per recollir-los, sap que no aniran gaire lluny. Com si algú hagués obert una porta, l´aire calitjós bufa fortament i pentina la malena blanca de paper de wàter. L´home continua fent més nusos alhora que moldeja enormes i majestuoses veles desplegades, les faldilles de Marilin amb tres nusos més i amb vuit pels costats puja a estendre els llençols al terrat.

Es millor ser optimista i equivocar-se
que ser pessimista i tenir raó.
Albert Einstein (1879 - 1955)

L'altre dia algú em va citar aquesta frase de Einstein i em va dir, "quanta rao tenia el sabi!"

La veritat és que mai m'han agradat les frases cèlebres. Algunes no em semblen gens ocurrents, d'altres em sembla haver-les sentit dit milions de vegades a les iaies i d'altres són extretes de retalls de la revista Super Pop en els seus temps més "canyeros" i ja les últimes, aquelles que no he entès mai. Aquelles que en sentir-les tothom fa el somriure de complicitat, de resignacio i d' experiencia, afirmen amb el cap i es lamenten que la dita tingui tanta rao...Jo moltes vegades faig que si amb el cap, somric o em faig la boja per passar desapercebuda.

Albert Einstein, és una excepció. La veritat es que hauré d'obrir una nova carpeta: per les frases celebres que comprenc a la perfecció, que m'agraden, que comparteixo i que formen part d'una manera de viure.

em trec el barret per tots aquells que s'esforcen a tenir aquesta filosofia de vida.

Ara que es estiu i moltes televisions repeteixen programacio que han emès durant l'any, aprofito per veure la darrera mitja hora de Telemonegal. Els dimarts d'hivern per la nit, Ferran Monegal, ha aparegut al meu televisior com un vetitable rosegador criticant a totes les criatures televisives, com diria ell, que gosaven lluir el collar de la mentida dins la caixa tonta. Aquest estiu tinc la sort de poder recompilar totes aquelles estones que em vaig perdre per culpa de la son, els horaris insostenibles, i els treballs d'universitat d'última hora.

**anex: recomano la entrevista a Jordi Gonzalez.

València, 600

L’estoreta de la entrada està ratada i rossegada. És convenient no fregar-hi gaire les soles de les sabates per no embrutar-les més del compte. La porta és fosca i amb un pany confiat, d’aquells que els lladres obren amb facilitat. A l’entrar un mirall ovalat i rovellat em convida a passar.

La única direcció que puc seguir és un passadís estret i poc il•luminat. Una de les portes obre una escletxa despistada i regala al passadís una mica de llum. Espiant per la ranura veig pel terra de l’habitació com dansen les peces de roba fins a pujar al llit. Els llençols estan rebregats i deslligats de les puntes com si algú s’hi hagués barallat queixalant la roba amb passió. Entre calces i mitges descobreixo un peu petit i nu.

Segueixo en silenci fins al final del passadís.
Sembla que he trobat la sala d’estar on quasi bé no s’hi pot estar. Hi ha una cadira de cada i una butaca peluda tacada de cendra de tabac. Al peu del llum hi ha plantat un arbre de Nadal una mica pansit . Fan goig les quatre boletes lluents que hi pengen. És massa aviat per tenir l’arbre al menjador. Hi ha vodka sobre la taula i gots bruts, unes setrilleres enganxoses i molles de pa.

De tant en tant m’arriba un tuf àcid insuportable del lavabo. La pica del lavabo està entollada de cabells negres curts i llargs. En l’aigua floten grumolls de pasta de dents blanca com si fossin icebergs. Aquí dins del bany la olor encara és més forta. La dutxa no té cortina i és plena de gels i xampús de colors: uns pels cabells castigats i tenyits, altres per la caspa i la cutícula, suavitzants reparadors, hidratants, anti-caiguda... També hi ha olis aromàtics i essències de coco, farigola i mel. Sobre el vàter hi ha tota la col•lecció de rotlles de paper acabats. Si hi posessin les dates del darrer ús en permanent segurament sumarien un any. La tapa del vàter està oberta i la tassa és plena fins dalt de vomitat.

Autoretrat

Aquest cop he trobat davant meu una noia menuda i silenciosa. Sembla segura i forta però diuen que quan se sent sola té por. Té por a la foscor i als lladrucs dels gossos i també al fracàs.

És valenta quan ho ha de ser de veritat, quan les oportunitats piquen a la porta i alerten que només vénen de passada. Llavors pren la iniciativa i es concentra. Ja no li val ser impulsiva. No ha aconseguit mai res dels rampells, tret de dos amors fugaços. Ara pensa i reflexiona més que abans, no sap si és per diversió o per avorriment però no cessa.
El lloc més indicat per fer-ho és a l´autobús perquè les finestres són prou amples per no veure els marcs. No hi ha cap límit dibuixat i així, hi ha cabuda per tot tipus de cabòria. A més, el moviment endavant deixa enrera el munt de records que la turmenten. El passat és com un pinyol a l´estómac que mai digereix, per això, guarda totes les fotografies velles en caixes a l´altell. No vol ni veure-les perquè confessa que al vespre la fan plorar.
Darrerament fa servir la seva camera reflex perquè li agrada la màgia del revelat al laboratori. L´habitació vermella i l´olor dels químics la traslladen en un espai ben diferent a l´habitual. És una forma de fugir sense recórrer a les drogues. L´altre dia en la cubeta del fixador va veure com bellugava la foto molla. Va sentir un gran desig per capbussar-se, per ficar el cap sota l´aigua i distorsionar el so de la realitat. Vol moure mans i peus fins a esgotar-se tal i com ho feia al mar a l´estiu.
A l´agost va llegir quaranta contes d´en Monzó i encara li queden quaranta-tres més.
Cada dia els veu sobre la prestatgeria però els reserva per quan faci més calor. Encara no entén quina relació hi ha entre la platja i en Quim.
Abans però tornarà a tenir cita amb els nens del casal d´estiu. Els nens la fan sentir desperta i viva. Els fa repàs cada matí en una classe calorosa de l´escola del poble on viu. A la una tots corren cap a la piscina municipal: es llencen, es capbussen, tal i com ella somia dins el laboratòri. S´esforcen i empassen aigua amb clor per arribar primers a l´altra banda de la piscina. Una piscina, una cubeta de fixador, tot ve a ser la mateixa cosa: una lluita continua per viure o sobreviure.