domingo, 19 de agosto de 2007

Autoretrat

Aquest cop he trobat davant meu una noia menuda i silenciosa. Sembla segura i forta però diuen que quan se sent sola té por. Té por a la foscor i als lladrucs dels gossos i també al fracàs.
És valenta quan ho ha de ser de veritat, quan les oportunitats piquen a la porta i alerten que només vénen de passada. Llavors pren la iniciativa i es concentra. Ja no li val ser impulsiva. No ha aconseguit mai res dels rampells, tret de dos amors fugaços. Ara pensa i reflexiona més que abans, no sap si és per diversió o per avorriment però no cessa.
El lloc més indicat per fer-ho és a l´autobús perquè les finestres són prou amples per no veure els marcs. No hi ha cap límit dibuixat i així, hi ha cabuda per tot tipus de cabòria. A més, el moviment endavant deixa enrera el munt de records que la turmenten. El passat és com un pinyol a l´estómac que mai digereix, per això, guarda totes les fotografies velles en caixes a l´altell. No vol ni veure-les perquè confessa que al vespre la fan plorar.
Darrerament fa servir la seva camera reflex perquè li agrada la màgia del revelat al laboratori. L´habitació vermella i l´olor dels químics la traslladen en un espai ben diferent a l´habitual. És una forma de fugir sense recórrer a les drogues. L´altre dia en la cubeta del fixador va veure com bellugava la foto molla. Va sentir un gran desig per capbussar-se, per ficar el cap sota l´aigua i distorsionar el so de la realitat. Vol moure mans i peus fins a esgotar-se tal i com ho feia al mar a l´estiu.
A l´agost va llegir quaranta contes d´en Monzó i encara li queden quaranta-tres més.
Cada dia els veu sobre la prestatgeria però els reserva per quan faci més calor. Encara no entén quina relació hi ha entre la platja i en Quim.
Abans però tornarà a tenir cita amb els nens del casal d´estiu. Els nens la fan sentir desperta i viva. Els fa repàs cada matí en una classe calorosa de l´escola del poble on viu. A la una tots corren cap a la piscina municipal: es llencen, es capbussen, tal i com ella somia dins el laboratòri. S´esforcen i empassen aigua amb clor per arribar primers a l´altra banda de la piscina. Una piscina, una cubeta de fixador, tot ve a ser la mateixa cosa: una lluita continua per viure o sobreviure.

2 comentarios:

Pedro dijo...

Curioso tu blog, me ha gustao, aunke este en catalan y entiendo la mitad.

Per una noia menuda i silenciosa.

Desde Burgos...

Pedro dijo...

Curioso tu blog, me ha gustao, aunke este en catalan y entiendo la mitad.

Per una noia menuda i silenciosa.

Desde Burgos...