miércoles, 5 de marzo de 2008

Pobre Bob, no tan pobre Rita

20 minutos informa:

La compañía de los hermanos Bob y Harvey Weinstein, Miramax, se ha hecho con los derechos del libro No Woman No Cry: My Life with Bob Marley, escrito por la viuda de la estrella del reggae, Rita Marley, y planea producir una cinta sobre el legendario cantante jamaicano.

La película llegará poco antes que un documental de Scorsese
Según la publicación especializada Variety el proyecto, del que se desconoce quién será su director y actores principales, se encuentra en su fase inicial y se prevé que se estrene en EE.UU. a finales de 2009.


El libro fue publicado por la editorial Hyperion en 2004 y narra el tempestuoso matrimonio entre Bob y Rita Marley, que comenzó en 1966, sufrió varias rupturas, relaciones con terceras personas e incluso un intento de asesinato en 1976.
Pero también tuvieron cuatro hijos juntos, aunque Marley reconoció legalmente a diez de los otros 22 que se le atribuyen de diversas relaciones.

El célebre artista murió de cáncer a los 36 años en 1981, y en el libro, Rita Marley se defiende de las acusaciones sobre su mala gestión del imperio del cantante.
Lizzie Borden se encargará del guión y la propia Rita Marley será una de las productoras ejecutivas del filme.

"Trata de una chica que viene del ghetto y de un chico que procede de un área rural", dijo Rita Marley. "Trata de algo más que ser una súper estrella, es más que una historia, es una realidad".

La noticia se produce menos de un mes después de que se diera a conocer que el director Martin Scorsese tiene previsto rodar un documental sobre Marley que prevé estrenar el 6 de febrero de 2010, fecha en la que el cantante hubiera cumplido 65 años.

L'EsPriiin fiNal


Parlo amb el professor Colomines que és especialitzat en ciència política a la URL i la UAB just abans de les eleccions presidencials espanyoles del 9 de març.

I centrant-nos en els candidats espanyols, havent vist ja el debat, quina estratègia creus que han seguit cada un d’ells?

Zapatero sabia no podia perdre i Rajoy havia de guanyar. Zapatero es va limitar a defensar el que sap fer però crec que va pecar d’un excés de triomfalisme. Rajoy no va saber enganxar més gent de la que ja està convençuda. El PP s’ha equivocat amb l’estratègia, és massa tensada, l’electorat és molt tancat, molt atent als moviments del partit. Els populars busquen l’enfrontament i no acullen la gent indecisa, aquells que no saben que votar. Crec que aquest és l’inici del final de Rajoy com a candidat.

Les enquestes mostren un quasi empat entre els candidats amb una petita avantatge del socialista...

Zapatero sempre ha guanyat per poc, augmenta la diferència però no es distancia.

Què hauria de fer per aconseguit una posició mes segura?

Tenir un govern més potent. Només hi ha dos bons en el seu equip, els dos vicepresidents, Solbes i De la Vega. El govern és, en general, fluixet. Difícilment pots convèncer amb aquella gent que té. Crec que els socialistes es van posar dos objectius molt arriscats. El primer és ETA i el segon els estats d’autonomia amb l’estatut a Catalunya, que ja em vist com ha fracassat.

Quines esperances reals creus que té el partit popular de guanyar aquestes eleccions?

Poques, molt poques. Va darrera de les enquestes, vull dir que no està molt lluny dels socialistes però no te aliats, ningú vol pactar amb ells, si el PSOE mobilitza el seu electorat, guanya.

Molts catalans titllen a Zapatero de mentider, tenen raons?

Home, ha mentit moltes vegades. Sobretot amb el míting de l’estatut d’autonomia de fa 4 anys. Si dius una cosa i després en fas una altra tindràs poca credibilitat, és clar.

I aleshores quin dels candidats triaran els catalans?

Zapatero és un mal candidat però altre és pitjor. L’abstenció augmentarà. Crec que la gent no votarà ni el pitjor ni el dolent, es quedarà a casa.

Potser votaran partits nacionalistes catalans?

Si, i poden tenir la paella pel mànec. El vot de CIU, ERC o PNB poden ser decisius.

A què creus que ha jugat Zapatero aquests anys de govern?

Ha volgut quedar bé amb tothom. La gent que no és tonta sap que en política no es pot acontentar tothom, la política mai és a gust de tot el país i això Zapatero no ho ha entès. no sap dir que no.

Si no sortís elegit direm amb el temps que Zapatero va ser un mal o bon president?

Pensarem que ha sigut un bon president. Que ha mentit amb l’Estaut però amb l’altre hagués estat pitjor. Li ha estat fàcil perquè ho ha tingut tot a favor. Han estat uns anys de temprança econòmica, de progrés a occident i això l’ha afavorit. Els atemptats de 11 –M van fer que ell guanyés les eleccions d’aquell any perquè està clar que qui duia avantatge era el PP. Molta gent no socialista va votar ZP per evitar que guanyés PP. Es va trobar de sobte al govern sense haver tingut temps de preparar res seriós ni potent i amb l’alegria que el caracteritza. Faig un balanç, agradós perquè econòmicament ha anat bé, s’ha reduït l’atur, però està clar que no ha gestionat bé les relacions autonòmiques i el terrorisme.

Arriscant-nos, i fent una mica d’endevins, qui guanyarà ?

Zapatero, per molt poc, qui guanyi en escons guanyarà, a Espanya no passarà el que ha passat a Catalunya. Que CIU guanya i perd a la vegada. En un país normalitzat democràticament això no hauria de passar. Convergència ha guanyat, i està a l’oposició.

El podreu llegir esporadicament en articles de política al diari AVUI